Des del punt de vista adult, sembla que allò quotidià o rutinari no té massa importància. Són accions que anam fent sense, moltes vegades, sols prestar massa atenció, les tenim bastant automatitzades. Igual que els elements que tenim a casa o ens trobam sovint: no els hi param massa atenció. Els infants, en canvi, tenen la capacitat de meravellar-se amb les petites coses, trobar tresors quotidians, fixar-se en colors i formes de la natura… Però moltes vegades els adults no els permetem dedicar moments a aquests petits detalls perquè sovint anam amb presses i una aturada a mig camí ens desmunta l’horari… No ens aturam a pensar en la importància d’aquest petit moment improvitzat i és que, com bé diu el títol d’aquest post, aquests moments que semblen tan simples, són en realitat ben complexos: estan plens de nous descobriments, d’informació de com funciona el món, d’idees per traslladar al joc, formes per intentar reproduir pintant…
Per un infant de dos anys, els moments quotidians estan plens de reptes, pels adults estan plens d’accions que repetim de fa anys i feim fàcilment però per un nin o nina petit, no. A ell o ella li requereix un esforç: pensar què ha de fer, organitzar-se i executar les accions amb un cos que encara no domina. Aquest mateix esforç o repte el se troba també quan descobreix un objecte quotidià, per exemple, una botella buida: si la vol obrir, haurà de descobrir com funciona el tap, en cas de que li faci gola ficar-hi alguna cosa a dins, primer haurà d’investigar quina mida fa el forat. Evidentment ell o ella no pren mides igual que no faria un adult, però pot ser primer vagi a ficar-hi una peça grossa i se n’adoni de què no tot passa pel forat, a partir d’aquí, anirà provant fins que algun objecte passi i ja podrà fer-se a la idea de què més pot caber-hi. Un adult que intentàs fer la mateixa acció, ja té molta feina prèvia feta, té tot un bagatge de coneixements que li permeten arribar al punt on ha arribat l’infant molt abans però, sabeu per què té aquests coneixements previs? Perquè de petit ha tengut l’oportunitat de fer, desfer, experimentar, provar, equivocar-se, re-fer… i això només es dóna si als infants se’ls permet tenir temps i recursos per explorar. Temps per jugar i temps per avorrir-se. No cal que els infants estiguin envoltats de juguetes caríssimes amb piles, botons, renous i música, només cal que els infants tenguin accés a materials diversos, simples i senzills, i se’ls permeti tenir temps de jugar lliurement. L’infant quan juga posa en marxa tot un seguit de recursos que li permeten anar aprenent a utilitzar el seu propi cos, emprar estris diferents, aprendre propietats dels objectes i també posa en marxa la seva creativitat i imaginació per combinar objectes, fer construccions, crear personatges… i per què abans hem anomenat també l’avorriment? Doncs perquè moltes vegades és el que motiva a l’infant a pensar amb què jugar, plantejar-se noves històries o simplement, quan està avorrit, descobreix alguna petita cosa a prop que es converteix en la causa de l’inici d’un joc que, a mesura que va passant el temps, es va tornant més complex. Avorrir-se no és res dolent, avui dia sembla que no estar fent alguna cosa és perdre el temps però aquests moments “de no fer res” són també ben necessaris per tal d’organitzar idees, plantejar-se nous reptes, observar allò que ens envolta… i no només pels infants, també són necessaris pels adults!
Per tant, cal que els nins i nines es trobin ambients motivadors de joc però també que puguin gaudir de llargues estones de temps lliure per poder dedicar-se als seus jocs i avorriments. A casa hi pot haver elements diferents que els permetin desenvolupar la seva imaginació i aquests elements poden o no ser juguetes. Al món educatiu es parla molt de “material no estructurat” i, què és això? Són elements naturals, objectes quotidians o elements reutilitzats que, tot i no ser juguetes, poden donar molt de joc. Són objectes que, trets del seu context habitual, perden la seva funció i, per tant, cada infant n’hi pot atribuir de noves. Quins exemples trobam d’aquests materials? Fulles, pedres, pinyes, anelles de cortina, taps de pots diferents, pots de plàstic de mides diverses, miralls, peces de collars, fils, bocins de tela… hi ha infinitat d’elements que tenim per casa que podem afegir a la zona de joc dels nostres fills per què ells puguin experimentar i inventar sense límits, només cal, observar el nostre voltant amb ulls d’infant! Tot això es pot combinar amb juguetes senzilles com una cuineta amb estris diversos, pepes, figuretes d’animals, ninots, cotxes… el que hem de tenir present és que, com menys accions faci la jugueta per si sola, més accions podrà fer l’infant amb ella i, per tant, podrà desenvolupar un joc més ric i obrir-se pas a través del món de la imaginació.
En aquest post volem centrar la mirada en el temps i és que avui dia sembla que si no produeixes alguna cosa, perds el temps, que si no obtens uns resultats concrets, allò que has fet no ha tengut sentit, que si a un infant se li demana què has fet i contesta “jugar” vol dir que ha perdut el temps. Ningú dóna importància als processos i hem de tenir ben clar que, per poder arribar a l’èxit, per saber organitzar una tasca, per saber resoldre problemes diversos, primer cal haver acumulat experiències i vivències que ens hagin permès adquirir eines i habilitats variades. Per aconseguir ser un adult amb destreses, un adult creatiu i manyós, de nin caldrà haver vist i viscut experiències que hagin permès adquirir habilitats diverses. Això vol dir que cal que els nins i nines tenguin una gran diversitat d’experiències amb elements ben variats: objectes quotidians, elements naturals, juguetes simples… però l’element clau perquè l’infant pugui anar descobrint, provant, experimentat, aprenent, repetint accions, inventant, en definitiva, jugant, és el temps. Ha de tenir temps per conèixer els elements, per provar de combinar-los, per corregir allò que no ha sortit com s’esperava, per plantejar-se projectes, per marcar-se objectius… Jugar vol dir organitzar, crear i imaginar però sense el temps adequat, no serà possible. Els infants necessiten tenir al seu abast objectes sense una finalitat concreta o trobar-se objectes trets del seu context habitual perquè, re-contextualitzats perden la seva funció i, per tant, en poden adquirir de noves i això, precisament, és el que fa interessant aquest tipus d’objectes quan parlam de joc: un tap, un collar espenyat, una branca, una anella de cortina, una bolla perduda d’un joc vell… són elements que els nins i nines coneixen, els tenen vists, saben per a què serveixen però si els troben al seu espai de joc, el utilitzaran d’una manera diferent a l’habitual per tant, aquest material els obliga a posar en marxa la seva imaginació. De fet, quan parlam d’infants creatius feim referència a la seva capacitat d’imaginar, de combinar materials, de construir, de pensar i recrear històries… capacitats que els acompanyaran de per vida i els ajudaran a trobar solucions enginyoses, tenir idees originals i a cercar nous punts de vista. Els nins i nines que tenen l’oportunitat d’estar en ambient estimulants, que se’ls dóna temps per fer al seu ritme, que se’ls ofereixen materials o objectes diversos, seran infants amb tot un ventall de capacitats que els ajudarà a resoldre petites dificultats del dia a dia. Si pensam que és important que els adults siguin creatius, caldrà donar eines i posar les bases des de ben petits. Com veis, una activitat senzilla i innata com és el joc lliure, és una activitat imprescindible pel desenvolupament dels nins i nines. Com més juguin, com més temps dediquin als seus propis jocs, més destreses i eines aniran adquint i no cal fer grans inversions per aconseguir crear zones de joc enriquidores, simplement cal escollir juguetes apropiades i aprofitar elements quotidians.
Exemples de juguetes:
- Una cuineta amb plats, tassons, culleres, olles. Per fer de menjar poden ser fulles, pedres, bocins de llana, botons grossos, etc.
- Pepes de tela: que l’infant pugui decidir si és un nin o una nina, el seu estat d’ànim i no pas una pepa amb piles que plori, parli o es mogui.
- Ninots de fusta: de mides diferents però no cal ni que estiguin pintats ni que tenguin la cara dibuixada, si simplement són de fusta, l’infant serà qui marqui els rols.
- Peces de fusta: amb formes diferents per construir.
- Cotxes de fusta: de color fusta perquè l’infant pugui triar si és un cotxe de policia, un taxi o el cotxe d’una família.
Altres objectes que poden convertir-se en juguetes:
- Llaunes (de les que venen amb la vorera rodona, que no talla).
- Miralls.
- Pots de plàstic de mascaretes de cabells.
- Taps grossos de plàstic o de llauna.
- Pinyes que haguem trobat un dia d’excursió.
- Bocins de tela.
- Capsetes de cartró.
- Tubs de cartró.
- Oueres.
El joc de tocar, de sentir, de pensar, d’inventar és el vertader joc, el necessari i no aquell que ve en dispositius electrònics. Els infants, per adquirir destreses, necessiten experiències i no pas extraordinàries, experiències senzilles, quotidianes, a l’aire lliure… són aquestes vivències i oportunitats les que li aportaran coneixements i habilitats per a tota la vida.
Sandra García i Xisca Gonzalvez
Il·lusions Efímeres