Educació Emocional

Fa poc vàrem rebre una consulta de part d’una alumna que estudia Educació Infantil relacionada amb l’educació emocional i ens va fer reflexionar sobre què es treballa a les aules i com.

pattern-v-1.png

Darrerament es sent parlar molt d’educació emocional a les escoles i escoletes, es té
bastant present tot aquest caire emocional dels alumnes i, en moltes ocasions, es
reserva un temps de la jornada o algunes activitats específiques per tractar aquest
tema però, nosaltres ens demanam: és aquesta la manera de treballar-ho?

Hem de tenir present que els infants (o més ben dit, les persones) percebem la realitat de manera global: a través del cos, dels sentits, de les emocions i sensacions, per tant, extrapolar una capacitat concreta, pensam que no té massa sentit. Les emocions estan presents sempre, cada dia i en tot moment, i si es vol parlar d’elles per donar-les a conèixer, perquè els infants les sàpiguen reconèixer i actuar en conseqüència, pensam que seria més adequat aprofitar les situacions quotidianes. Fer ho així, des de la realitat dels infants, significa que el mestre o la mestra ha d’estar a l’aguait i saber quan és un bon moment per aprofitar un fet real per parlar-ne amb els alumnes, per fer alguna reflexió de profit. Nosaltres creim que, per treballar sentiments i emocions, no cal una gran inversió en materials, tampoc una programació especial, el que és necessari és tenir present als alumnes, és a dir, ser conscients de què són persones capacitades, amb unes necessitats i uns interessos; que són persones socials i estan aprenent a relacionar-se igual que també, és ben necessari saber què passa a l’aula: saber observar i escoltar i, a partir d’això, el mestre o mestra haurà de saber ajustar la seva intervenció.

Des del nostre punt de vista, els i les mestres han d’oferir espais de qualitat, donar oportunitats i permetre als infants viure situacions diferents i variades per tal d’aportar-los-hi un gran bagatge quant a estètica, recursos, necessitats, actuacions, etc. que els permetrà anar construint el propi pensament, dominar el propi cos, crear la pròpia imatge i autoestima i desenvolupar tot un seguit d’habilitats i destreses que els acompanyarà de per vida. Com bé ja deia Loris Malaguzzi, l’espai és el tercer educador, per tant, serà tasca dels mestres organitzar-lo perquè compleixi aquesta funció. Però, que els infants tenguin la capacitat d’anar explorant, descobrint, interpretant i creant les seves pròpies idees, no vol dir que el mestre no hagi d’estar present. Els adults han d’oferir un acompanyament als infants per anar completant el seu desenvolupament. Els adults actuaran com a models per als seus alumnes, donant exemple d’actuacions i de l’ús del llenguatge. Seran els encarregats de posar paraules a allò que vagin vivint els seus alumnes, gestionaran la convivència ajudant a resoldre conflictes i treballaran perquè hi hagi un bon ambient a l’aula, potenciant el companyerisme i reconduint aquelles conductes poc adequades. Sempre tenint present que cada infant és únic, té la seva manera de fer, les seves necessitats i els seus interessos. I aquí és on podem parlar d’educació emocional: un mestre que escolta i observa als seus alumnes, sabrà aprofitar els moments quotidians per treballar aquesta part tan important. Sense comprar materials extres, sense organitzar temps especials, simplement fent intervencions quan cal. Al llarg d’una sola jornada a l’aula tendrem infants contents, infants enfadats, algú que està trist, etc. Les emocions hi són, només cal captar-les, saber validar-les i fomentar l’empatia i la unitat del grup entre els infants. Si es crea un entorn de respecte, de seguretat i confiança, ben segur es crearan lligams positius entre els infants. És important que, des de ben petits, vagin prenent consciència de què els altres també tenen sentiments i emocions i que aquestes no sempre seran les mateixes que les seves però no per això, són millors o pitjors. Cal que vagin acceptant les emocions dels altres, sense jutjar. Si des de ben petits s’acostumen a dinàmiques on poden expressar les seves emocions i preocupacions, si es senten escoltats, acompanyats, recolzats i respectats pels iguals i pels adults, i això es segueix treballant al llarg de l’escolarització, estarem donant eines als alumnes per manifestar allò que senten i necessiten i, alhora, des de la nostra opinió, estarem treballant per prevenir conflictes i situacions de bullying entre iguals. Per posar un exemple d’educació emocional a partir d’un fet real, es pot donar el cas de què un infant vengui trist a escola perquè s’hagi discutit amb el pare o mare perquè arribaven tard i han entrat en dinàmiques poc adequades. Doncs, al moment de la rebuda, quan ja hi hagi tots els infants el mestre pot comentar: “_____ avui sembles trist, t’ha passat res?”, suposam que en ____ explica que el pare o la mare li ha parlat malament perquè feien tard i el mestre aprofita per fer una petita conversa: “sí, a vegades els adults tenim pressa, ens posam nerviosos i parlam malament als que tenim a prop. Pot ser, quan et venguin a cercar pots comentar al pare o la mare que això que ha passat no t’ha agradat. A algú més li passa que els seus pares es posen nerviosos als matins?” ben segur hi hauria un grapat de respostes i el mestre podria seguir dient: “i què podríem fer perquè aquests moments, als matins, siguin més tranquils?” d’aquí podria sortir una pluja d’idees que després els infants podrien compartir amb els seus familiars i el que tenim és que, amb una situació quotidiana, ja hem parlat de sentiments, emocions, hem treballat l’empatia cercant vivències semblants entre els companys i hem intentar ajudar, entre tots, a cercar una solució perquè el nostre company no torni a viure aquesta situació desagradable. Des d’Il·lusions Efímeres pensam que cal treballar les emocions de manera natural: a vegades farem una conversa, altres vegades n’hi haurà prou amb una abraçada a qui la necessiti, en un altre moment s’explicarà un conte…

Per tant, és fonamental que el mestre conegui als seus alumnes com a individus però també com a grup per poder ajustar la seva tasca. Nosaltres pensam que aquest acompanyament per part del mestre és clau i alhora, és la part més complexa de la nostra feina ja que no hi ha una recepta única, el mestre ha de tenir present que sempre haurà d’estar analitzant la seva pròpia feina per tal d’ajustar la seva intervenció i haurà d’estar cercant recursos i pensant com organitzar l’aula segons les necessitats i interessos dels seus alumnes i, com aquestes vagin evolucionant al llarg del curs. Ser mestre és estar en constant reflexió, ser creatiu i no tenir por a provar noves maneres de fer. Parlar d’educació emocional queda bé, fa mudat, però sempre i quan això sigui real. En molts casos, aquesta educació queda en una estona a la setmana, en una activitat concreta i després, en el dia a dia es senten frases com “No ploris!”, “Has caigut? Bah! No t’has fet res!”, “Els nins i nines no poden dur coses de casa”…. i la il·lusió de poder compartir amb els companys i companyes un gran descobriment del cap de setmana, s’esvaeix perquè l’educació emocional és el dimarts d’12h a 13h.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *