Són moltes les famílies que aquest mes de setembre viuran l’adaptació a l’escoleta o escola juntament amb els seus fills i filles. Remarcam que les famílies també ho viuran perquè aquest procés és compartit: els pares, mares, germans i també els mestres, passen per aquest procés. L’inici escolar ens remou a tots i totes. Els pares passen pena per com ho gestionarà el seu fill o filla a més, cal reprendre rutines a casa i quadrar horaris. Els infants no entenen el que està passant, per què les seves famílies marxen i els deixen a un lloc desconegut. Els i les mestres han de conèixer als seus alumnes, veure com funciona el grup i acompanyar a nins, nines i famílies de manera individual en aquest procés. Uuufff!!! Què complicat! Es tracta d’una situació on es mesclen necessitats, desitjos, pors, emocions… i què podem fer per viure aquest procés d’una manera conscient?
Evidentment, és un moment complicat que no podem eliminar però sí el podem fer més bo de dur. Cal que els adults estiguem tranquils i disponibles, tant pels infants com per les nostres pròpies vivències i emocions. Cal que siguem previsors i evitem canvis o altres situacions complicades alhora: per exemple una mudança, canviar a l’infant d’habitació, llevar la xupa al nin o nina que comença l’escoleta… el moment d’adaptació necessita calma i plena disposició. Tenir la casa a punt després de les vacances, haver fet una previsió de menjades, haver començat a marcar les rutines… tot això pot ajudar a dur aquests dies millor. Pel que fa als infants, ells poc poden preveure… és una situació que no han viscut mai i no entenen què està passant per tant, el que necessiten és temps. Temps per entendre que les famílies tornen a cercar-los després d’un temps a l’escola, temps per agafar confiança a les persones noves que compartiran el dia a dia amb ell o ella, temps per conèixer les noves rutines, temps per anar descobrint tot allò que l’escoleta o escola li ofereix. Hi ha infants que, durant l’adaptació, es mostren diferents a casa: estan enfadats, reclamen més atenció, demanen més pit, deixen de menjar, no descansen tranquils… tot això, és normal i és temporal. El que els passa és simplement que no entenen què està passant, com poden ajudar els pares i mares? Tenint paciència, reforçant el vincle compartint moments i braços, mostrant empatia i posant paraules a tot allò que està passant: “vols estar aquí amb jo avui? Ho entenc, hem estat separats aquest matí i ara podem aprofitar, vols que mirem un conte?”, “vols jugar al meu costat? És clar! Avui has jugat a l’escoleta i no hem pogut fer això junts. Jo era a fer feina i tu a l’escoleta, a què si? Demà hi tornaràs i jo et vendré a cercar més tard”. Segons l’edat s’haurà d’adaptar el discurs, no cal extenses explicacions, simplement, explicar què està passant aprofitant moments, sense llargs i avorrits discursos, basta fer comentaris perquè el nin o nina se n’adoni que el pare o mare és conscient del que li està passant, l’entén i l’acompanya. Cal reassegurar vincles. I què passa amb els mestres? Amb els més menuts, serà una època de molts braços, cançons i jocs de falda mentre es van satisfent les seves necessitats bàsiques, tot plegat, amb un únic objectiu: que els infants es sentin segurs. Un cop guanyada la confiança, serà moment de marcar-se nous reptes. Ploraran? Segurament, és l’única manera que tenen els més petits de fer entendre que no estan a gust i aquest plor, també s’ha d’acompanyar amb paraules: “sé que estàs enfadat, més tard te vendran a cercar” i tenir a mà recursos diferents (caixes de música, arbres musicals, pals de pluja, sonalls, elements de tela…) que puguin cridar l’atenció dels infants i a poc a poc vagin mostrant interès pel que els envolta. Pel que fa als mestres dels més grans, a més de l’acompanyament afectiu que molts infants necessitaran, les primeres setmanes de curs haurien de ser d’observació constant. Oferir espais de joc amb elements diversos i veure què fan els nins i nines amb tot allò així poder captar interessos, maneres de fer, possibles amistats i possibles agrupacions que puguin dinamitzar el grup. Valorar el llenguatge, l’autonomia, el moviment de cada un dels infants com hem dit, sempre des del respecte. Obtenint informació molt valuosa que permetrà poder plantejar reptes, espais i activitats ajustades al grup-classe. Aquesta observació-avaluació no serà per jutjar ni etiquetar infants, serà per ajustar la tasca educativa.
Què intens és el setembre! Molta força a tots els que viviu l’adaptació, des d’Il·lusions Efímeres us desitjam un bon inici de curs!
