Respectem la infància

Respectem la infància

Com haureu pogut veure, des d’Il·lusions Efímeres volem fer veure la importància del joc, de respectar la infància i de deixar als nins i nines gaudir d’aquesta etapa tan breu però tan important. Avui, volem compartir la nostra visió sobre el tema. Si comparteixes la nostra opinió o ens vols comentar la teva manera d'entendre la infància, et convidam a deixar un comentari!
Avui dia sembla que hi ha pressa per fer créixer als infants, a partir dels 7 anys és difícil trobar propostes lúdiques de qualitat per a ells, amb 10 anys ja hi ha infants que tenen mòbil, a les nines, amb 12 anys a les botigues de roba ja se les vol vestir com adolescents… per què aquesta pressa? Som conscients de què la infància és una etapa breu i efímera? De ser adult hi ha molts d’anys però de ser nin o nina, no.
La infantesa és (o hauria de ser) temps de fantasia, de no tenir preocupacions, del gaudir de l’aquí i l’ara, temps de meravellar-se de les petites coses, temps de manipular, experimentar, embrutar-se, redolar, botar, cridar… un infant hauria de viure el present tranquil, amb il·lusió i entusiasme. Un infant que té temps de descobrir-se i de descobrir, és un infant sa. Un infant el que necessita és jugar sol i acompanyat, a casa i al carrer. Per què el joc és tan important? Perquè, ni més ni manco, és la base de tots els seus aprenentatges. A través d’aquesta activitat, que sembla tan simple, aprenen a dominar el seu propi cos, es va desenvolupant l’autoestima i aprenen a relacionar-se amb els objectes i amb els altres. Jugant entenen el món. Per tant, el joc hauria de ser la principal activitat dels nins i nines.

Fa ja anys que sentim parlar d’estrès infantil i depressions a edats molt primerenques. Com a societat, ens hauríem d’aturar a pensar a veure què està passant, per què els infants i joves no són feliços. Sembla que avui dia, més que mai, tenim tot el que ens fa falta al nostre abast però en canvi, els estudis i les notícies ens mostren que alguna cosa manca, que alguna cosa no esteim fent bé. Des d’Il·lusions Efímeres esteim convençudes de què la clau està en la infància, en valorar aquesta etapa i deixar als infants ser nins i nines el temps que faci falta, sense presses.

Una realitat del present és que ens trobam amb infants que no saben jugar (només saben fer funcionar màquines o objectes predeterminats), infants amb les agendes plenes d’activitats extraescolars, nins i nines que passen molt temps davant pantalles, infants que arriben massa prest a les xarxes socials… i això ens està passant factura. Els infants necessiten temps per fer a la seva manera, per avorrir-se i inventar, per caure i aprendre a superar reptes, temps de joc a l’aire lliure, d’embrutar-se, fer pastetes, temps amb altres nins i nines per aprendre altres maneres de fer i gestionar situacions compartides. Tot això és el que necessiten els infants. La industria ens vol fer creure que les necessitats són unes altres i aquí recau la nostra tasca com a adults: saber destriar allò veritablement necessari. Nosaltres pensam que és importantíssim, ja sigui des de casa o des de l’escola, educar valorant allò que tenim, des del respecte i l’empatia, fugint de modes consumistes. Hem de tenir en compte que som models per als infants que tenim al nostre voltant i, per tant, cal donar exemple i reflexionar sobre allò que els oferim i els valors que els inculcam. Els nins i nines no fan la mateixa lectura que en fa un adult d’allò que els envolta o els arriba a través de mitjans de comunicació o xarxes socials, per tant, exposar-los a segons quins continguts, fa que es creïn una falsa idea de la realitat i, quan arriben a segons quines edats i veuen que tot allò que han vist és fals, els suposa un xoc important. Les xarxes socials només ens mostren allò que la majoria no tenim: vacances permanents, cossos perfectes, menjars de cinc estrelles, articles de luxe… en tot això recau la felicitat? Volem que els nostres infants creixin pensant que aquesta és la meta de la vida? si tot aquest món virtual arriba quan un té eines per analitzar-ho, ho pot encaixar, però si això arriba quan un està creixent i s’està desenvolupant com a persona, pot distorsionar-li tota la realitat. Per tant, anem a preservar la infància, a crear entorns segurs i a deixar gaudir als infants del joc, de la creativitat i la màgia que acompanya aquests anys de vida. No els facem ser grans abans d’hora, l’adultesa arribarà, és qüestió de temps. No cremem etapes de vida.

"El niño no busca ser feliz, lo es por naturaleza... el adulto busca ser feliz porque ha olvidado ser niño"


-Sebastián Colman-

I tu, com veus la infància actual?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *