La motricitat a l’escola

La motricitat a l'escola

Cal un nou plantejament per incloure el moviment com a necessitat bàsica dels infants?

Avui volem compartir una reflexió que fa temps que ens ronda...

i sobre la qual hem parlat en diverses ocasions entre nosaltres, les efímeres, i sobre la qual ens agradaria conèixer altres opinions. Us posam en context: la nostra formació com a mestres ens ha permès conèixer la tasca d’Emmi Pikler, Bernat Aucouturier, Maria Montessori, Waldorf... autors que van revolucionar el món de l’educació amb les seves teories ja que varen aportar noves maneres de fer, d’entendre l’infant i de plantejar la funció del mestre. Està clar que la feina de psicòlegs, psiquiatres, mestres, pedagogs, etc. anteriors han anat marcant l’educació d’avui dia però cal tenir en compte que els temps van canviant, la realitat social també i aquesta evolució constant fa que vagin sorgint noves necessitats a les que cal anar donant resposta, adequant les intervencions, els ambients i els objectes. Per tot això, a nosaltres ens surt el dubte de si la pràctica psicomotriu avui dia ha de seguir essent entesa tal i com la planteja Bernard Aucouturier. Evidentment, sabem que el moviment forma part de les necessitats bàsiques dels infants i que, gràcies a aquest moviment, l’infant va evolucionant, integran aprenentatges i coneixements i que, a través del moviment, va dominant el seu propi cos, creant una imatge de sí mateix i, alhora, va estructurant el pensament. Per tant, la psicomotricitat és un element clau del desenvolupament infantil però, la nostra pregunta és: cal dedicar-li un temps especial en un espai concret? O es podria integrar aquesta psicomotricitat al dia a dia i fer-la present tant a l’interior de les aules com a l’exterior, és a dir, als patis? Entenem que la psicomotricitat terapèutica hagi de comptar amb un temps especial i una estructura pautada ja que l’objectiu és treballar alguna àrea en concret però, quan parlam d’infants amb un desenvolupament sense dificultats, cal organitzar aquestes estones psicomotrius o seria més positiu aprendre a treure profit psicomotriu de totes les estones a l’escola? Cal puntualitzar que, quan parlam de motricitat, hem de diferenciar entre motricitat gruixada i motricitat fina:

Motricitat gruixada

és aquella que permet dur a terme els grans moviments i implica tot el cos: córrer, saltar, caminar, rodolar, anar de grapes...

Motricitat fina

fa referència a aquella que utilitzam per dur a terme tasques delicades i precises utilitzant els dits o els músculs facials: agafar un objecte amb les mans, fer la pinça amb els dits índex i polze de les mans, parlar...

Ambdues estan ben presents a la vida dels infants i ambdues són igual d’importants en el seu desenvolupament per tant, és interessant trobar un bon equilibri i intentar oferir propostes i espais variats on, a estones puguin posar en marxa tècniques per desenvolupar la motricitat gruixada i, a estones, les activitats es centrin més en la motricitat fina. Això no vol dir que cada dia hagin de fer el mateix però sí pensam que és important que cada dia treballin les dues motricitats. Aquelles propostes destinades a la motricitat gruixada seran més mogudes i, per tant, necessitaran ambients i espais que convidin al lliure moviment i plantegin reptes diversos. En canvi, aquelles activitats destinades a treballar la motricitat fina, seran més relaxades i caldrà crear un clima calmat que afavoreixi la concentració. És important que en els dos tipus de propostes es tengui cura de l’estètica i, el material i mobiliari utilitzat, sigui de qualitat. Quan pensam en espais que afavoreixin la motricitat gruixada ens ve al cap un pati amb diferents zones de paviments diversos: terra, formigó, herba... que ofereixin sensacions visuals i tàctils diferents. Pensam també en estructures que permetin enfilar-se, rodolar, engronsar-se, acotar-se, amagar-se... elements estrets i d’altres molt amples que creïn com a passadissos o túnels per on ficar-se. Aquestes estructures haurien de combinar fusta, metall, corda i tela per donar informacions sensorials diferents. Desnivells i peces que creïn circuits per treballar l’equilibri i la coordinació que, segons l’edat i moment evolutiu, cada infant pugui emprar a la seva manera. Els nins i nines tenen una motivació intrínseca que els du a plantejar-se reptes de cada cop més complexos, repetint i millorant les accions per aconseguir allò que es proposen, per tant, els adults només ens hem de cuidar d’oferir espais adients que els permetin crear i inventar segons les seves necessitats i interessos. Però el pati no només és zona de motricitat gruixada, s’hi pot afegir un espai amb arena i estris per trabucar, omplir, buidar, transvasar... circuits per jugar amb cotxes, pedres, pilotes... cordes de mides diferents per ficar dins forats, peces de construcció de mides diverses, una cuineta on puguin fer pastetes amb arena, terra, fulles i branques... materials no estructurats que permetin crear projectes i dur a terme joc heurístic. I què passa a les aules? Doncs, a espais tancats també hi pot haver elements que fomentin els dos tipus de motricitat, pel que fa a la gruixada, tenir estructures que els permetin amagar-se, passar per forats, petits laberints, rampes, escales... i també elements de circ o hamaques que els permetin engronsar-se ja sigui per poder-s’hi col·locar per mirar on conte o per contemplar un finestral. Espais amb coixins i matalassos on poder-s’hi estirar i rodolar. Als espais interiors, el joc de moviment hauria de ser més controlat, evitant córrer i gaudint d’un ritme diferent al del pati. Si hi ha unes pautes clares, els infants les respectaran i s’acostumaran a cercar jocs diferents a dins i a fora. Tendran la possibilitat d’explorar el moviment des de caires diferents. I què feim amb la motricitat fina? Dins les aules hi hauria d’haver jocs que els permetin traçar, pintar, escriure... materials que convidin a la construcció, minimóns amb elements diversos, material no estructurat diferent al que es troben al pati, jocs amb teles, fils i cordes, trencaclosques, apilables, encaixables... jocs que convidin a la concentració i es necessitin moviments coordinats i precisos, treballant la relació oculomanual així com també la coordinació de les mans. I què seria la perfecció en el disseny d’aquests espais? Doncs que tots els mestres hi poguessin participar, cercant la manera de treballar les diferents àrees, entenent l’infant des de la seva globalitat i volent desenvolupar les habilitats de tots ells. Estaria bé que els especialistes de psicomotricitat, poguessin extrapolar allò que passa a les sales de psico a altres moments educatius, plantejant el moviment com a eina per treballar altres àrees per, d’aquesta manera, aconseguir adaptar molt més els espais i propostes a les necessitats bàsiques dels més menuts.

I tu, creus que la psico podria estar present a tots els moments del dia a l'escola?

Exemples d'espais motrius a centres educatius extrets d'internet:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *