LA COMPLEXITAT D’ALLÒ SIMPLE

Vivim en un món accelerat en el que les petites coses sovint passen desapercebudes.

Des del punt de vista adult, sembla que allò quotidià o rutinari no té massa importància. Són accions que anam fent sense, moltes vegades, ser-ne conscients ja que les tenim bastant automatitzades. Igual que els elements que tenim a casa o ens trobam sovint; no els hi param massa atenció. Els infants, en canvi, tenen la capacitat de meravellar-se amb les petites coses, trobar tresors quotidians, fixar-se en colors i formes de la natura… Però moltes vegades els adults els privam d’aquestes grans descobertes perquè anam pel món accelerats, amb uns horaris marcats que fan que una aturada a mig camí ens desmunti els nostres plans. Ens oblidam de què els infants duen un ritme completament diferent al del adult, més pausat, més tranquil que en ocasions es perd per la pressa de l’adult. No ens aturam a pensar en la importància d’aquest petit moment improvitzat i és que, com bé diu el títol d’aquest post, aquests moments que semblen tan simples, són en realitat ben complexos: estan plens de nous descobriments, d’informació de com funciona el món, d’idees per traslladar al joc, formes per intentar reproduir pintant… 

Per un infant de dos anys, els moments quotidians estan plens de reptes, pels adults estan plens d’accions que repetim de fa anys i feim fàcilment però per un nin o nina petit, no. A ell o ella li requereix un esforç: pensar què ha de fer, organitzar-se i executar les accions amb un cos que encara no domina. Aquest mateix esforç o repte se’l troba també quan descobreix un objecte quotidià, per exemple, una botella buida: si la vol obrir, haurà de descobrir com funciona el tap, en cas de què li faci gola ficar-hi alguna cosa a dins, primer haurà d’investigar quina mida fa el forat. Evidentment ell o ella no pren mides igual que no faria un adult, però pot ser primer vagi a ficar-hi una peça grossa i se n’adoni de què no tot passa pel forat, a partir d’aquí, anirà provant fins que algun objecte passi i ja podrà fer-se a la idea de què més pot caber-hi. Un adult que intentàs fer la mateixa acció, ja té molta feina prèvia feta, té tot un bagatge de coneixements que li permeten arribar al punt on ha arribat l’infant molt abans però, sabeu per què té aquests coneixements previs? Perquè de petit ha tengut l’oportunitat de fer, desfer, experimentar, provar, equivocar-se, re-fer… i això només es dóna si als infants se’ls permet tenir temps i recursos per explorar. Temps per jugar i temps per avorrir-se. 

No cal que els infants estiguin envoltats de juguetes caríssimes amb piles, botons, renous i música, només cal que els infants tenguin accés a materials diversos, simples i senzills, i se’ls permeti tenir temps de jugar lliurement, és a dir, gaudir del joc sense objectius ni pretensions, un joc on l’infant és el gran protagonisme i gira entorn de les seves necessitats i els seus interessos. Quan un infant juga, no només sent plaer, sinó que a través de les seves accions es va coneixent a sí mateix, el món que l’envolta i les característiques dels objectes que té al seu voltant i anirà fent les seves conquestes i enriquint els seus aprenentatges. I per què abans hem anomenat també l’avorriment? Avorriment és sinònim d’imaginació, creació, de cercar recursos i saber què fer amb ells. Implica posar en marxa tota una sèrie de capacitats mentals per arribar a suplir-lo. Ens permet estar tot sols, amb nosaltres mateixos i cercar la motivació. A partir d’aquest moment, l’infant començarà a posar en marxa el seu pensament i a plantejar-se qüestions tan simples com amb què jugar, així com també imaginar noves històries o simplement, descobrir alguna petita cosa a prop que es converteix en la causa de l’inici d’un joc que, a mesura que va passant el temps, es va tornant més complex. Avorrir-se no és res dolent, avui dia sembla que no estar fent alguna cosa és perdre el temps però aquests moments “de no fer res” són també ben necessaris per tal d’organitzar idees, plantejar-se nous reptes, observar allò que ens envolta… i no només pels infants, també són necessaris pels adults! Per tant, cal que els nins i nines es trobin ambients motivadors de joc però també que puguin gaudir de llargues estones de temps lliure per poder dedicar-se als seus jocs i avorriments. A casa hi pot haver elements diferents que els permetin desenvolupar la seva imaginació i aquests elements poden o no ser juguetes. Al món educatiu es parla molt de “material no estructurat” i, què és això? Són elements naturals, objectes quotidians o elements reutilitzats que, tot i no ser juguetes, poden donar molt de joc. Són objectes que, trets del seu context habitual, perden la seva funció i, per tant, cada infant n’hi pot atribuir de noves. Quins exemples trobam d’aquests materials? Fulles, pedres, pinyes, anelles de cortina, taps de pots diferents, pots de plàstic de mides diverses, miralls, peces de collars, fils, bocins de tela… hi ha infinitat d’elements que tenim per casa que podem afegir a la zona de joc dels nostres fills perquè ells puguin experimentar i inventar sense límits, només cal, observar el nostre voltant amb ulls d’infant! Tot això es pot combinar amb juguetes senzilles com una cuineta amb estris diversos, pepes, figuretes d’animals, ninots, cotxes… el que hem de tenir present és que, com menys accions faci la jugueta per si sola, més accions podrà fer l’infant amb ella i, per tant, podrà desenvolupar un joc més ric i obrir-se pas a través del món de la imaginació. 

Moltes vegades, menys és més!

I tu, t'animes a deixar-te sorprendre per les petites coses?

Cerca, juntament amb els infants que tenguis a prop, elements especials, materials originals, objectes interessants del teu entorn, ben segur et sorprendràs!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *