Fer de la nostra aula un espai acollidor

Fer de la nostra aula

un espai acollidor

Us volem proposar uns quants aspectes a tenir en compte pel que fa al disseny de l'aula que us pugui ajudar a crear un bon ambient.

Quan parlam de crear un bon ambient a l’aula, feim referència a una part física i tangible i a una altra que es percep però no és tangible que la creen les actituds i la predisposició de les persones que l’habiten. Avui, donarem importància a la vessant física de la creació d’ambients que és un primer punt a tenir en compte i és una primera intervenció que fa el mestre que pot ajudar i facilitar la creació d’aquest altre ambient intangible que també existeix.

 

Al moment en que ens topam davant una nova aula, ens hauríem de plantejar una pregunta essencial abans de començar a organitzar l’espai i és: 

QUÈ VOLEM D’AQUEST ESPAI?

Unes quantes respostes podrien ser les següents:

 

  • Un lloc agradable que convidi a quedar-s’hi
  • Un espai organitzat i ordenat
  • Un espai on hi hagi zones variades que donin peu a jocs diversos
  • Un lloc que faciliti la comunicació i la convivència
  • Un espai viscut que parli del que hi succeeix

 

Doncs anem a donar forma a cada una d’aquestes respostes!

1. Un lloc agradable que convidi a quedar-s’hi.

Com aconseguim això? Fugint de tot allò estrident i de la sobre-estimulació. Creant un espai que convidi a la calma i que, a simple vista, ja sigui agradable. En aquest cas, els colors seran un gran aliat! Ja sabem que està molt extensa la idea d’acompanyar la infància de colors, mescles de personatges, formes i figures gegants però els infants, igual que els adults, tenen criteri estètic i necessiten espais agradables per sentir-s’hi a gust. Així doncs, anem a cercar colors, textures i formes que donin harmonia visual!

Els tres colors que conviden a la calma i poden ser els predominants són el blanc, el gris fluix i el beig. Són colors clars que donen llum, que no cansen i que poden servir de base d’altres colors ja que combinen amb tots. En cas de què volguem aportar un toc de color, nosaltres us aconsellaríem triar-ne sols un i posar-lo amb varietats de tonalitat. És a dir, si triam el blau, per exemple, que hi pugui haver alguns elements de color blau marí i d’altres cel clar. També pot estar present en forma de retxes blaves i blanques, en forma de punts… però sempre discret, que aporti una mica de color però sense tapar la base blanca/beig/gris fluix. Podríem emprar el color en els coixins de la zona de trobada, en l’estovalla de la zona de joc simbòlic, a l’estora de l’espai de construccions, a les paneres o recipients dels jocs d’encaixos… el mateix color igual o en diferents tonalitats present de manera subtil en tots els espais de l’aula per, d’aquesta manera, donar sensació d’unitat. El que volem és que, a primer cop d’ull, es vegi tot combinat i que tot forma part d’un mateix conjunt.

Pel que fa als elements que emprem per donar forma a aquest espai, millor si són materials de qualitat i fugim del plàstic: els mobles, les paneres i recipients on guardar els materials diversos, les estores… La fusta i els materials naturals com el jute, el vímet, la “pauma” que li deim a Mallorca (a les fulles de margalló), els tests de fang pels cossiols… són materials agradables que aporten informació sensorial com el pes, la textura, les olors, la temperatura… al contrari del plàstic que aconsegueix unificar tota aquesta informació sigui de la mida i forma que sigui l’objecte i la seva utilitat. Està clar que el plàstic està present a les nostres vides i serà inevitable fer-ne ús (ja sigui pels poals del reciclatge o per alguns pots/recipients que volguem transparents) però, hauríem de ser conscients de la pobresa sensorial que aporta i, sempre que puguem, substituir-lo per materials més rics.

També és important que a l’aula hi hagi plantes: elements vius que aporten frescor i color natural a l’espai. Nosaltres us recomanaríem una planta resistent com els potus, plantes crasses, les falgueres… o plantes que ajudin a millorar la qualitat de l’aire i també són senzilles de mantenir com la sansevièria o l’espatifil·li. A més del caire ornamental que aporten, poden convertir-se en una responsabilitat de grup i entre tots tenir-ne cura: regar-les, llevar-los-hi les fulles velles, trasplantar-les si és necessari… Pensam que és interessant tenir les plantes petitones a l’inici de curs i, a mesura que passa el temps, veure com van creixent i canviant ja que esdevé una metàfora del creixement individual i del propi grup.

2. Un espai organitzat i ordenat

Les aules són un espai de treball i de convivència per tant, tot allò que hi hagi ha de tenir un perquè. L’aula ha de ser un espai organitzat que faciliti els propòsits pedagògics, que ajudi a assolir objectius i continguts curriculars. És a dir, han de ser espais estètics però alhora funcionals. A més a més, es tracta d’un espai on hi viuen i conviuen persones diferents, per tant, és molt important que hi hagi un ordre clar per facilitar als infants l’autonomia i el cercar i arreplegar materials. Tot ha de tenir un lloc, el material ha d’estar classificat i organitzat de manera que els infants puguin fer i desfer, que els sigui fàcil arribar a allò que necessiten i també els sigui senzill organitzar-ho un cop acabat el seu ús.

Està bé que, sobretot a infantil, els materials estiguin guardats perquè no es vegin a simple vista i així evitar que el toquin quan no és el moment. Poden estar al seu abast però dins paneres, capses, caixons o pots que permetin utilitzar-los quan és el moment i així evitar temptacions les estones que ens interessa fer altres coses. Tenint el material ben guardat, evitarem haver de dir “no toqueu”.

A les aules, quan els infants juguen o es fa alguna activitat, hi sol haver moviment, objectes al mig, escampadissa de materials… és el que deim un “caos ordenat”: a simple vista pot semblar un desastre però realment, els materials s’estan utilitzant, hi ha projectes en marxa. El que és important és que, un cop acabat el temps d’ús, tot torni al seu lloc. Tornar a organitzar-ho tot per tornar a la calma, per ordenar allò físic que hem emprat però també ordenar allò mental que ha succeït. L’ordre i l’organització no tan sols és físic, també és psíquic. Allò que feim té un principi i un final i, a poc a poc, això fa que els nins i nines organitzin i planifiquin els seus propis projectes i actuacions, tenint present que tot comença i tot acaba. Evidentment, es pot fer una proposta a llarg termini i que perduri en el temps, però és interessant que tengui el seu propi espai per evitar el caos general. Si volem mantenir una construcció conjunta durant dies, podem cercar-li un lloc a l’aula que ens permeti poder dur a terme altres activitats, que no suposi una trava pel dia a dia a l’aula i, un cop pensem que ja ha complit el seu propòsit, desmuntar-la entre tots i pot ser, parlar de la vivència conjunta o fer una foto prèvia al desmuntatge per tenir-la a l’aula i recordar allò que es va fer en grup.

3. Un espai on hi hagi zones variades que donin peu a jocs diversos

Un conjunt aula sol estar format per diferents espais que ofereixen jocs diferents als infants. D’aquesta manera, s’aconsegueix treballar en petits grups i, alhora, es pot donar resposta als diferents interessos de l’alumnat. És important que el mestre estigui pendent del seu grup per saber captar quins són aquests interessos i donar-los-hi resposta. A principi de curs hi pot haver espais amb materials que ha pensat el mestre però, a mesura que passen els dies i va coneixent el grup, aquest espais es poden anar modificant i canviant perquè s’ajustin a la realitat de l’alumnat. Hi sol haver un espai de joc simbòlic, un de construccions, un de jocs més reglats (trencaclosques, algun memory, jocs de precisió…), algun minimón, un espai on poder pintar o manipular amb pastes o plastilines… Què volem dir amb “que es puguin ajustar a l’alumnat”? Doncs si es veu que, per exemple, a gran part del grup els agrada un conte, poder muntar l’espai de joc simbòlic inspirat en aquest conte. Si es veu que, a gran part del grup, els agrada jugar amb vehicles, el minimón pot estar centrat en aquests elements. És important anar revisant els espais i com interactuen els infants en ells per veure si cal canviar alguna cosa o si ja està tot explorat i cal renovar-se.

4. Un lloc que faciliti la comunicació i la convivència

Si volem que els nostres infants es relacionin entre ells, anem a fomentar les trobades i la feina en equip també a través del mobiliari i l’organització de l’aula. Deixem un espai amb coixins o taules i cadires on es puguin asseure en grup. Si posam una cuineta, que vagi acompanyada d’una tauleta amb cadires on algú es pugui asseure a compartir el joc, si posam una botiga, que la disposició de la mateixa convidi a que hi hagi un venedor i un comprador… pensem jocs i espais que convidin a la convivència, que hagin de necessitar-se per completar el joc.

5. Un espai viscut que parli del que hi succeeix

A les aules hi passen coses: hi ha rialles, aprenentatges, històries compartides, preocupacions, interessos variats… tot això es pot fer veure a través de les parets i els objectes que vesteixen l’aula. Recuperant l’exemple anterior: si és un grup que mostra interès per les construccions, anem a parlar d’arquitectura! Cerquem imatges d’arquitectura real per acompanyar l’espai de construccions i fotografiem les grans produccions conjuntes que fan els infants de l’aula per fer-ne un plafó. Plasmem allò important per fer-ho història de grup, per compartir-ho, per valorar-ho i per deixar veure als altres (famílies, altres infants i mestres) la feina feta. Aquests detalls són el que ajuda a crear esperit de grup i companyerisme, vivències compartides que van marcant l’evolució de l’aula tant física com emocional. Evidentment, seguirem tenint cura de la part estètica per incorporar aquests detalls emprant fotografies de qualitat i dissenyant plafons acurats o, si volem incorporar alguna fotografia, posar-la dins un marc en lloc d’aferrar-la de qualsevol manera a un racó… La idea és que tot estigui cuidat i pensat, que tot ajudi a crear un espai agradable però que, al mateix temps, sigui un espai funcional i viscut.
Loris Malaguzzi parlava de l’ambient com a tercer educador, imagineu-vos la importància que té! Segons aquest pedagog italià, l’espai promou l’aprenentatge i motiva als infants a fer. Per tant, en l’organització diària, el mestre ha de tenir en compte l’ambient i procurar crear el de la seva aula perquè promogui allò que s’ha marcat i ajudi en l’assoliment dels objectius estipulats. L’ambient és una eina molt potent que, ben utilitzada, afavorirà el bon funcionament de l’aula. Com sempre deim, ser mestre no és senzill i cal estar en constant reflexió sobre la pròpia feina per anar ajustant intervencions. Els grups canvien, els alumnes evolucionen i és tasca dels mestres captar aquestes novetats per anar donant-hi resposta. Fins ara hem estat parlant del mestre en individual però volem deixar clar que, ser mestre és una tasca compartida, per tant, en aquest disseny de l’aula és interessant involucrar-hi tot el claustre o tot el cicle per poder compartir dubtes, consells i parlar dels triomfs aconseguits (moltes vegades els mestres tenim tendència a la modèstia però ens hem de desfer d’ella i començar a parlar també de les victòries conquerides, d’allò que hem enginyat, i funciona!)… i també fer partícips a les famílies: demanat ajuda per aconseguir certs materials, aprofitar si hi ha un pare/mare manyós que ens pugui arreglar o adaptar alguna cosa de la classe… es tracta d’aprofitar recursos i fer feina en equip, el mateix que exigim als nostres alumnes. Crear xarxa per millorar.

Invertiu en materials de qualitat

Prioritzau aquells materials que aporten informació sensorial, que siguin estètics i acurats.

Cercau elements senzills

Allò que a simple vista sembla senzill, dóna peu a molts jocs i combinacions, despertant la creativitat i la imaginació dels infants.

Captau els interessos dels infants

Observau amb què juguen, com ho fan i escoltau allò que us expliquen. Del dia a dia en podreu treure les seves preferències, gustos i curolles.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *