Estiu i infància

Estiu i infància

L’estiu, pels infants, és un moment de desconnexió de les tasques i preocupacions de l’hivern. Duen un altre ritme, passen més temps a l’aire lliure i gaudeixen d’ofertes d’esbarjo diferents. Molts nins i nines van a campaments o escoles d’estiu ja que els pares/mares treballen però aquestes opcions són diferents a l’escola de l’hivern: dediquen gran part de les hores al joc, coneixen persones noves, fan manualitats, neden a platges o piscines, fan excursions… són propostes de caire més lúdic. Des d’Il·lusions Efímeres pensam que està molt bé que puguin tenir unes hores ocupades al dia (ja sigui per necessitat o no) i està molt bé que puguin tenir estones ocupades fora de casa estant amb altres nins i nines i jugant però també és interessant que  tenguin temps per avorrir-se, per contemplar allò que tenen al seu voltant, per inventar jocs… L’avorriment desperta la creativitat i, si tenen opcions al seu abast (ja siguin elements per fer manualitats, estris per pintar, plastilines, peces de construcció, juguetes variades…) tendran oportunitats que motivaran el seu joc.

No cal omplir tots els minuts del dia amb activitats, també és necessari tenir temps de pausa on poder organitzar pensaments, escoltar les pròpies idees i donar forma a projectes. Temps per ells poder organitzar-se i decidir amb què ocupar aquestes estones, què els fa més ganes i iniciar el seu propi joc. Les noves tecnologies han distorsionat molt aquestes estones, solen ser un recurs recorrent en aquests moments buits en els que sembla que es perd el temps però realment, són moment necessaris. Cal deixar als infants aquestes estones per escoltar-se a si mateixos, organitzar-se i projectar idees. Els temps de pausa, de tranquil·litat i de reflexió ens ajuden a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, a reconèixer les nostres preferències i a organitzar pensaments. Què fa un infant quan s’avorreix? Cerca la manera de divertir-se i, què implica això?

tasques que fa un infant per organitzar el seu propi joc

1. Reconèixer la pròpia necessitat:

Estic avorrit, he de canviar aquesta situació.

2. Destriar interessos:

Què em fa ganes fer?

3. Organització:

què necessit? On puc dur a terme aquest joc/projecte?

4. Execució:

Preparar allò necessari cercant els elements que necessita i condicionant espai adient.

Com podeu veure, aquesta situació tan quotidiana i que pot semblar tan banal, implica una tasca mental i organitzativa que, com més acostumat estigui l’infant, més senzill serà per a ell resoldre. Si donam l’oportunitat d’avorrir-se als nostres infants, els estarem permetent desenvolupar tot un seguit d’eines i recursos que els permetrà organitzar-se, aprenent a ser resolutius. Aquests recursos, quan parlam d’infants, fan referència al joc i a les estones de lleure però són eines i aprenentatges que els acompanyaran al llarg de tota la vida. A mesura que vagin creixent, ho aplicaran a altres àmbits: els estudis, un treball que hagin de fer a classe, organitzar-se en grup per dur a terme alguna tasca comú, organitzar una maleta per anar de campament, etc. Hem de tenir en compte que, durant la infància s’estableixen les bases del futur, per tant, cal oferir als nins i nines tot un seguit d’oportunitats que els permeti desenvolupar-se de la millor manera possible. Els nins i nines han de poder viure experiències de tota casta per gaudir del plaer de ser nin i per anar acumulant un gran bagatge de sensacions, idees i eines que els permeti adaptar-se a totes les situacions presents i futures.

T’havies aturat a pensar en tot el que treballa un infant en accions o situacions tan simples?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *