Els nadons als Paratges Lúdics

Des d’Il·lusions Efímeres reivindicam la necessitat de crear propostes de qualitat per als infants de totes les edats.

Tots i totes es mereixen espais i materials de qualitat, pensants per satisfer les seves necessitats i adaptats a les seves preferències. Quan deim tots i totes, també incloem als nadons, els grans oblidats. Els més menuts, els infants de la franja de zero a tres anys també tenen necessitats i preferències però l’oferta destinada a aquesta edat, és més limitada… Els infants els tres primers anys de vida fan molts canvis a tots els nivells i ens trobam davant una franja d’edat amb necessitats, interessos i maneres de fer molt variades i per això pot semblar complicat englobar-los en una mateixa proposta, però això no significa que sigui impossible. Des d’Il·lusions Efímeres cream Paratges Lúdics destinats a infants d’entre zero a sis, set o vuit anys sent conscients de què cada edat té les seves particularitats i, per tant, cal dissenyar el Paratge atenent les diverses necessitats i maneres de jugar que ens podem trobar.

El joc dels infants passa per diferents etapes, primer de tot és un joc molt manipulatiu i exploratori a través de les mans i la boca que, a poc a poc, va derivant cap a la combinació d’elements (omplir-buidar, trabucar, fer rodar, acaramullar…), més tard van apareixent les seriacions i construccions (i destruccions també), tot seguit sorgeix el joc simbòlic i, finalment, el joc reglat. Aquesta evolució del tipus de joc va acompanyada, alhora, de la socialització i el desenvolupament del llenguatge. De tot d’una l’infant és un ésser egocèntric (de fet encara no és conscient de què és una persona individual) i a poc a poc es va descobrint a ell mateix i als altres mentre va incorporant el llenguatge com a eina de comunicació. Per tant, aquesta evolució del joc, l’hem de tenir present al moment de voler crear un Paratge o qualsevol tipus de proposta on vulguem englobar infants que es troben en moments maduratius diversos. Però com ho fan els nadons que no es desplacen? Està clar que hauran de tenir un bon acompanyament per part de l’adult qui l’haurà d’apropar a les zones diferents, donar-li temps per observar allò que l’envolta, mostrar-li i oferir-li objectes diferents… però sobretot, haurà d’adaptar les seves intervencions a les reaccions del menut.

Un nadó, igual que els infants més grans, pot mostrar preferències i aviat farà saber si està còmode o no. A través del seu cos i del plor es comunica i caldrà que l’adult estigui pendent de les senyals que faci el nadó per canviar-lo de zona, de postura o oferir-li un altre objecte. Cal tenir en compte que els més menuts tenen el seu propi ritme i s’ha de respectar. També hem de tenir ben present que “fer” també és observar i percebre per això és que, just el fet d’estar immers en un context ple d’estímuls, ja està donant a l’infant informació per processar. És tan important donar temps per contemplar com oferir-los-hi materials. A vegades els adults tenim tendència a donar pressa als infants, a voler que ho toquin tot, que provin i juguin amb totes les coses perquè ens sembla que sinó es perden experiències; sembla que si no aprofiten tot el que tenen al seu abast no són productius, però això realment no és així. Com ja hem dit abans, ells tenen els seus ritmes i temps i pot ser no necessiten fer una gran varietat d’accions sinó que es centren en alguna cosa en concret i això és igual de vàlid que si es centren en observar què passa al seu voltant. Mentre l’infant es mostri tranquil l’adult no té perquè ficar-li pressions. Els infants més menuts necessiten repetir moltes vegades les accions perquè així és com van integrant aprenentatges, per tant, han de tenir l’oportunitat de provar un pic i un altre. A vegades als adults hi ha jocs o situacions que ens poden semblar avorrides perquè la nostra percepció és diferent, però no ho són pas per als infants, un cop més, recordam que cal valorar com ho viu el nin o nina per veure si la sensació negativa és nostra, de l’adult, o és de l’infant. Quan som acompanyants d’infants hem de reajustar el temps i saber analitzar allò que ens envolta amb ulls d’infant.
Malgrat els més menuts no recordin tot allò que viuen de petits no hem de deixar de oferir-los-hi experiències riques i estimulants, totes les vivències aporten coneixements i informacions que alimenten el desenvolupament del cervell. Recordeu que els aprenentatges més importants de la vida tenen lloc durant la primera infància, per tant, és responsabilitat de tots donar valor a aquesta etapa!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *